’afroamericà i la crida-resposta com a forma de comunicació negra. Tot fent servir la retòrica com a punt de partida, s’intenta justificar aquesta construcció des de les posicions filosòfiques defensades per Michel Foucault i Gilles Deleuze. Les idees de Foucault són la base per analitzar les possibilitats que inclou aquesta identitat negra de resistència davant el poder, mentre que les de Deleuze són útils a l’hora d’investigar el replegament cap a si mateix que aquesta identitat realitza per a crear un espai intern. Tot i que forma part d’allò extern, aquest espai intern esdevé punt de trobada de tots els aspectes històrics d’aquesta identitat, ja que parla del que ha estat, és i serà. D’una altra banda, s’argumenta ací que aquesta trobada interna amb les seues múltiples parts porta aquesta identitat a projectar un jo positiu quan ha d’afrontar allò extern. L’anàlisi de les idees d’investigadores afroamericanes com ara Barbara Smith i bell hooks fa de conclusió. El capítol 5 exposa les conclusions a les quals arriba aquest estudi. S’hi analitza la importancia de la música hip-hop dins el món contemporani per a la comunitat afroamericana. Per la seua força cultural i lingüística, el hip-hop posseix el potencial necessari per a construir una idea positiva del que és ser negre als Estats Units per a la joventut afroamericana actual.