Guatemala és un país ric en recursos humans i materials. Tanmateix, la majoria dels seus habitants viuen enfonsats en la més desoladora misèria. Un sistema polític excloent, tan ferri com injust, és el generador de les creixents desigualtats socials; la política està dissenyada en benefici d’una privilegiada minoria, mentre la majoria de la població afronta inerme cada dia un anguniós repte per la supervivència. Una violència sistemàtica exercida des de les esferes del poder ha estat el recurs històric utilitzat per tal de mantenir aquesta situació.
L’esperança, però, està present. Molts milers de guatemaltecs, en el passat recent, han ofrenat el millor de se mateixos, inclòs la pròpia vida, en el general esforç per transformar eixa realitat de mort. La consciència creix. Les organitzacions populars, laborals, indígenes, humanitàries i revolucionaries augmenten el seu cabdal. Probablement, en un futur no llunyà, Guatemala deixarà de ser coneguda com el país de les masacres, la militarització i la misèria, i començarà a ser coneguda com un país on s’obriga pas a la pau, la solidaritat i la llibertat.